8. propostes tapetils

amb l'excusa de la navidat, aquí us proposem una muntanya d'snowflakes, 

que no deixen de ser tapetillos, posavasos, boletes per a l'arbre...el que vulgueu...

això si, fàcils i ràpids de teixir

snowflakes

7. propostes tapetils

És un perill navegar por los mundos de internéss, perquè veus coses veus coses
Aquí us deixo els 3 que m'han robat al cor i que han passat a engrossir la meva cua de raverly... els 3 de la Patrizia Pisani.
Qui s'anima a teixir-ne algun??  

Vindemiatrix

Auriga

A Flower Hotpad

6. Has visto que cucada Doily

Has visto que cucada doily. Patró aquí.

#CuloVeoCuloQuiero

El de la Sonieta

El de la Monika

5. vieja'l visillo Doily

Modelo 22. D'una revista tapetil. 

#CuloVeoCuloQuiero

El de la Sonieta	El de la Monika

Nosaltres no ho sabiem, però aquest patró ha estat la gota que ha vessat el got d'aquesta paranoia senil que ens ha agafat a les dues.

Que demanar-nos patrons per twitter no sé si és gaire normal. Que enviar-nos pins de pinterest i fer un board conjunt de #MePersigue comença a fer mieditorrrr. Que l'una faci la foto del patró i li enviï per correu a l'altra i que aquesta se'l descarregui en el mòbil i comenci a teixir en el tren com una loka aquest tapete, ja no té nom.
EsLoQueHay... ella va fer Quimio, jo estic sortint d'un forat fosc... la terapia ganxetil es lo mejor!!!! i no vegis si a sobre son tapetes...

Ens veiem diumenge si o si?¿?¿?¿

4. Per molts anys!!!

3. Mi lado oscuro

Como decían Les Luthiers: Yo era una infeliz!!! http://www.youtube.com/watch?v=t15E5SEp4tQ&feature=related

Tenía una vida 'normal': trabajaba 5 horas por la mañana, iba a la facul por la tarde y viajaba 3 horas por día entre idas y vueltas. Vivía estresada. Angustiada. Por no llegar a todo. 

Hasta que la leucemia se cruzó en mi vida y vinieron unas vacaciones forzosas. Me encerraron en una habitación/cámara de aislamiento  del hospital Sant Pau, un 16 de noviembre y me soltaron un 19 de diciembre. Cuando salí, estaba relajada y feliz. Sí, estoy más pacá que pallá. Me tuve que instalar en casa de mis padres, en donde me di cuenta de que el día tiene 24 horas, que son muchas. Mi santa madre me recomendó que tejiera para no pensar. Pensé que estaba loca. Pero le hice caso. Quise tejer con dos agujas, pero mi madre me dijo que sería mejor el ganchillo, que no forzaba tanto la espalda y no me molestaría el catéter que llevaba en la subclavia. No sé porqué (siempre le llevo la contra sistemática) le hice caso. 

Y caí en la tentación. Empecé y no pude parar. Mi madre teje improvisando. Me pone nerviosa. Así que me suscribí a un curso a distancia de esos que anuncian cada enero y septiembre 'Ganchillo fácil'. Mucho no me enteraba, pero seguí. Total, tiempo me sobraba. Empecé a buscar por Internet y descubrí un submundo, el del crochet. 

Pero, ¿qué hacía una heavy como yo en un submundo como ese? Todavía no lo sé. Lo que sé es que me pasaba lo mismo que a Sonieta. 

     - Yo tejo, pero moderno, que a mi esas cosas de agüela no me    molan... Tapetes!! para qué quiero yo tapetes!!! eso es senil. 

Anda que si me tuviera que tragar las palabras!!! Me atragantaba. Primero fueron los gorritos, pa taparme la calva de la quimio, luego las bufandas... y no sé cómo cayeron a mis manos los hilos y las agujas Dama, las de agüela. Primero en colorines y cosas chulas como un corasón para llevar los anillos de boda de una amiga... Luego flores de colores... a cientos!!! y ahora tapetes. Sí, ya lo he asumido. Soy senil. Me gustan los tapetes, me gustan los visillos, y el ganchillo senil me persigue. Lo veo por todos lados. Yo, con mi discografía de AC/DC, Accept, Judas Priest, Metallica, Iron Maiden, Scorpions, Megadeth, Sepultura, Anthrax, Helloween, Carcass... ¡¡¡por dió con lo que ha sio una!!!!

Lo reconozco, soy como Sonieta, de otra época, eso sí, con la música de ahora, y mi interné y mis blogs y mis ciberamigos. Tengo en mente hacerme unas cortinitas para la alacena de mi cocina, pero que no sean seniles!!! Eso no, por dió!!! que sean con calaveritas, que molan más!!! 

Sonieta tiene razón, tejer relaja, entras en un estado Zen en el que sólo importa el ganchillo y lo 'mono' que es esto o aquello, y los #CuloVeoCuloQuiero... que eso es nuestra perdición. ¿Nos acompañas en esta locura de vieja'l visillo?

2. així vaig caure en el "lado oscuro"

Quan vaig reprendre el ganxet, mil anys després d'haver-ne après, quan algú em deia... "ah! d'això de ganxet en feia la meva iaia", jo li contestava: "si, però jo no faig tapetes eh! això si que és de iaia, jo faig coses modernes..."

 

Fins un dia em vaig trobar amb un ganxet prim i un perlé a la mà. I un patró rodó de TAPETE!!! No recordo com va anar, però a partir d'aleshores no he pogut parar, jo, que havia dit mil i mil vegades que no en faria, em vaig tornar totalment tapete-addicta, però totalment!!! 

I ara m'he adonat que potser sóc una mica antiga... que una mica desubicada en l'espai-temps estic... m'agradaria quedar-me a casa cuinant per la meva família i teixir-los bufandes i jerseis (que es posessin, clar...) M'encantaria tenir la casa endreçada i lluent i anar a buscar els meus fills a l'escola per dinar i al vespre tenir un sopar equilibrat i acabat de fer a la cassola de fang... M'agraden els botons de nàcar i els balancins, m'agrada recordar els sants de cada dia, m'agrada fer escudella i carn d'olla per Nadal i crema catalana per St. Josep... i "lado oscuro" dels tapetes i visillus m'atreu cada vegada més...sóc antiga!!!

Però a la vegada, m'encanta haver nascut en una època en què les dones podem anar en texans, i votar, en què hi ha llibertat sexual (cada vegada més) i per favor, no em treieu el meu aifon rouse (traducció del lloquero: IPhone4 blanc amb bumper rosa)... O sigui que tinc el millor de la modernitat i sempre me'n puc anar una estoneta a l'època vintage, que ara li diuen... jajjaja.

I finalment, tot aquest procés ha acabat aquí. En El blog de las viejas'l visillo. Perquè lo teu ja no té cura, però veure que hi ha altres com tu, fa riure i tens ganes de compartir-ho amb el món.

O sigui que per això la Monika i jo ens hem liat a muntar aquest bloc, exactament encara no sabem què hi farem. Suposo que compartir patrons i els tapetes que en vagin sorgint i per fer unas risas i per veure que la lokura tapetil és una teràpia que serveix per a desconnectar del món, que cadascú porta la seva motxilla i quan agafa el ganxet sembla que per un moment la deixa aparcada al costat de la cadira.

Voleu ganxetar tapetes amb nosaltres?¿?¿

1. motius per fer tapetes

There was once a man and woman who had been married for more than 60 years. 

They had shared everything. They had talked about everything. They had kept no secrets from each other except that the little old woman had a shoebox in the top of her closet that she had cautioned her husband never to open or ask her about.

For all of these years, he had never thought about the box, but one day the little old woman got very sick and the doctor said she would not recover. In trying to sort out their affairs, the little old man took down the shoebox and took it to his wife’s bedside. She agreed that it was time that he should know what was in the box.

When he opened it, he found two crocheted doilies and a stack of money totaling $25,000. He asked her about the contents.

“When we were to be married,” she said, “my grandmother told me the secret of a happy marriage was to never argue. She told me that if I ever got angry with you, I should just keep quiet and crochet a doily.”

The little old man was so moved, he had to fight back tears. Only two precious doilies were in the box. She had only been angry with him two times in all those years of living and loving. He almost burst with happiness.

“Honey,” he said, “that explains the doilies, but what about all of this money? Where did it come from?”

“Oh,” she said, “that’s the money I made from selling the doilies.”