2. així vaig caure en el "lado oscuro"

Quan vaig reprendre el ganxet, mil anys després d'haver-ne après, quan algú em deia... "ah! d'això de ganxet en feia la meva iaia", jo li contestava: "si, però jo no faig tapetes eh! això si que és de iaia, jo faig coses modernes..."

 

Fins un dia em vaig trobar amb un ganxet prim i un perlé a la mà. I un patró rodó de TAPETE!!! No recordo com va anar, però a partir d'aleshores no he pogut parar, jo, que havia dit mil i mil vegades que no en faria, em vaig tornar totalment tapete-addicta, però totalment!!! 

I ara m'he adonat que potser sóc una mica antiga... que una mica desubicada en l'espai-temps estic... m'agradaria quedar-me a casa cuinant per la meva família i teixir-los bufandes i jerseis (que es posessin, clar...) M'encantaria tenir la casa endreçada i lluent i anar a buscar els meus fills a l'escola per dinar i al vespre tenir un sopar equilibrat i acabat de fer a la cassola de fang... M'agraden els botons de nàcar i els balancins, m'agrada recordar els sants de cada dia, m'agrada fer escudella i carn d'olla per Nadal i crema catalana per St. Josep... i "lado oscuro" dels tapetes i visillus m'atreu cada vegada més...sóc antiga!!!

Però a la vegada, m'encanta haver nascut en una època en què les dones podem anar en texans, i votar, en què hi ha llibertat sexual (cada vegada més) i per favor, no em treieu el meu aifon rouse (traducció del lloquero: IPhone4 blanc amb bumper rosa)... O sigui que tinc el millor de la modernitat i sempre me'n puc anar una estoneta a l'època vintage, que ara li diuen... jajjaja.

I finalment, tot aquest procés ha acabat aquí. En El blog de las viejas'l visillo. Perquè lo teu ja no té cura, però veure que hi ha altres com tu, fa riure i tens ganes de compartir-ho amb el món.

O sigui que per això la Monika i jo ens hem liat a muntar aquest bloc, exactament encara no sabem què hi farem. Suposo que compartir patrons i els tapetes que en vagin sorgint i per fer unas risas i per veure que la lokura tapetil és una teràpia que serveix per a desconnectar del món, que cadascú porta la seva motxilla i quan agafa el ganxet sembla que per un moment la deixa aparcada al costat de la cadira.

Voleu ganxetar tapetes amb nosaltres?¿?¿